Una curiositat
que sona.

Rocco Papia (Roma, 1978) és artista, compositor, músic i investigador resident a Barcelona. La seva pràctica, altament versàtil i multidisciplinària, abasta world music, jazz, cançó d’autor, experimentació sonora, performance, arts visuals, reutilització creativa i pràctiques participatives .

Com a compositor, cantant i guitarrista de 7 cordes , ha col·laborat i tocat amb artistes italians i internacionals com Jarabe de Palo, Chico César, Cristina Zavalloni, Gabriele Mirabassi, Marco Zanotti, Sergio Krakowski, Alessio Arena, Alberto Capelli, Carlo Maver i Kaw Sissoko . Amb Jarabe de Palo va enregistrar tres temes de l’àlbum Tragas o Escupes , entre els quals “Es que tú me das” , tema i videoclip que van mantenir-se durant mesos al número 1 a Espanya i que actualment han superat els 100 milions de reproduccions a Spotify i visualitzacions a YouTube . També ha compost la música dels documentals Lost Kids of Kalahari , de Niccolò Bruna , i La Mia Isola è il Mondo Intero , de TodoModo .

L’any 2020 va fundar i dirigeix ISRAW - International Sound Reuse ArtWorkShop , col·lectiu internacional amb què crea instal·lacions sonores interactives que integren so, arts visuals, tecnologia, reutilització creativa i participació , exposades en diversos contextos culturals d’ Itàlia i Espanya .

És fundador i director de Orquesta Reusónica (ORT) , amb la qual ha desenvolupat espectacles per a públic adult que combinen world music, jazz i tradicions musicals amb instruments construïts i reinventats a partir de materials descartats. Amb Xavi Lozano i Antonio Sánchez Barranco ha creat Música de l’Insòlit , convidat per festivals, teatres i programacions culturals d’ Europa i altres contextos internacionals , i Bandas Sonoras Insólitas , produït en col·laboració amb Meu Primer Festival de Barcelona i Madrid: cinc curtmetratges d’animació musicats en directe amb instruments reusònics.

Paral·lelament, ha desenvolupat New Sounds for a New World , una metodologia de tallers basada en la construcció col·lectiva d’instruments musicals amb materials reutilitzats, realitzada en escoles, festivals, museus i espais públics, amb més de 2.500 participants .

Entre les seves recerques més recents hi ha Nôd , creat amb Mila Trani en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, que explora el plurilingüisme i les tradicions musicals de les anomenades llengües minoritàries de la Mediterrània i més enllà . Amb la violinista de 5 cordes Núria Balcells desenvolupa Una Corda Més , projecte del qual neix Recançonem , un concert que reinterpreta el repertori del Cançoner Popular Català . Amb Danio Catanuto aka NeOanderthal ha creat també Ek-Ton , projecte de música electrònica i electroacústica basat en l’experimentació amb instruments autoconstruïts i materials reutilitzats .

És fundador i president de l’ Associació Cultural Ayamola de Barcelona, des d’on desenvolupa projectes artístics, educatius i internacionals. Entre aquests hi ha Trash to Treasure , projecte Erasmus+ que apropa els joves als treballs verds mitjançant experiències pràctiques en reparació electrònica, tecnologies 3D, transformació artística, reutilització i reciclatge. Ayamola també forma part de MEED - Music Europe Education Network , una xarxa europea de cooperació en l’àmbit de l’educació musical de CASES (Citizen Art-Science Engagement Strategies) , laboratori universitari interdisciplinari que fomenta la col·laboració entre recerca, pràctiques artístiques, divulgació científica i comunitats locals.

www.roccopapia.com | www.ayamola.org | www.orquestareusonica.com @roccopapia | roccopapiamusic